Portava una molt bona ratxa de pel·lícules vistes que m’havien agradat força i era evident que més tard o més d’hora hauria d’ensopegar amb alguna que m’aborrís soberanament.
La protagonista d’aquesta entrada és Shaun of the Dead (Zombies Party a Espanya, algú m’ho pot explicar?) i el fet que hagi fet qualsevol cosa menys disfrutar-la ha estat tota una sorpresa, sobretot després d’haver gaudit (tampoc en excés, eh?) d’Arma Fatal. Mateix director, mateixos guionistes, mateixos protagonistes… diferent resultat.
A la peli li falta ritme, li falta humor, li falten interpretacions, li falta sentit… li falta de tot. Només li sobra una cosa: metratge.
No tinc gaires ganes d’extendre’m excessivament amb aquest post, només vull registrar la sensació que m’ha produit. Esperava riure una mica (només una mica, no tenia expectatives excessivament altes), però és que he somrigut dues vegades al llarg de la pel·lícula i he estat a punt de no acabar de veure-la (i feia anys que no desitjava prèmer l’stop abans d’arribar als crèdits finals). No la recomanaria mai.
Més informació
Shaun of the Dead a la Wikipedia
Crítiques
Zombies Party a La Off-Off-Crítica
Zombies Party a muchocine.net
Tràiler