Economia liberal per a no economistes i no liberals
Xavier Sala i Martín
Dèria Editors SL
ISBN: 978-84-96499-35-5

Busco incansablement llibres de divulgació senzills sobre temes que m’interessen. M’agraden els llibres explicats per a no entesos. Primer, evidentment, perquè em permeten aprendre sobre temes dels que realment no tinc ni idea. I segon perquè penso que ser un expert (o un entès) sobre alguna cosa i saber transmetre-ho a qui no en sap res és un exercici de considerable dificultat.

Un d’aquests temes dels que no tinc gaire idea i que m’interessen és l’economia. Així, en general. Per aquest motiu vaig començar a llegir el famosíssim El economista camuflado. Però em va semblar una mica massa espès i no tant bàsic. Per això el vaig haver de posposar.

I he arribat a Economia liberal per a no economistes i no liberals gràcies a una recomanació de Xavier Güell. I la veritat és que m’ha agradat moltíssim.

Primer pel motiu exposat anteriorment. Realment es tracta d’un llibre per a no entesos i és molt senzill de seguir. Explicacions clares, el més curtes possibles, sense divagacions i amb exemples entendors. A més, tracta una varietat de temes bastant àmplia, cosa que em fa valorar-lo més positivament.

Sincerament, a en Xavier Sala i Martín només el coneixia per la seva vinculació amb el F.C.Barcelona (on actualment és president de la seva Comissió Econòmica) i vaig poder comprobar en el seu moment que és un personatge que no deixa indiferent a ningú. Però per mi ha passat a la llista de persones admirables. No per les seves idees i plantejaments exposats al llibre (alguns sí, però no tots), sinó per aquesta habilitat per fer-se entendre. De debò que és un aspecte que jo valoro molt.

Pel que fa al llibre, en termes generals, defensa obertament l’economia de lliure mercat i argumenta perquè és la millor opció davant alguns dels reptes del planeta, com per exemple la pobresa.

Es divideix en dues parts. La primera d’elles exposa les seves tesis: economia de lliure mercat, paper del govern davant els models econòmics, diferències de renda derivades de l’economia liberal, la pobresa, la globalització, etc. La segona part és un recull d’alguns dels seus articles publicats a la premsa escrita, on es repassen de manera més pràctica els conceptes plantejats durant la primera part.

Com que tinc molta tendència a oblidar molts dels conceptes que llegeixo a llibres sobre temes dels que no hi entenc gaire, estic fent una mena de resum d’Economia liberal… És bastant possible que quan el tingui fet l’acabi pujant al meu servidor i el deixi disponible perquè qui vulgui se’l baixi. Serà una mena de resum conceptual molt telegràfic. Arribats al cas, actualitzaré aquesta entrada.

Un llibre molt interessant, sí senyor…

Per cert, atenció a la pàgina web personal de l’autor. Feia temps que no ensopegava amb alguna cosa tant… Internet 1.0. Crec que algú li hauria de fer una oferta de disseny de la pàgina web i explicar-li què són els blocs.

No sóc un especial amant del cinema de gàngsters, i resulta que aquest any, juntament amb Promesas del este, ja en porto dues, i a més, m’han deixat meravellat (la primera és American Gangster).

Segons el meu parer, Promesas del este és una pel·lícula sublim. El tracte que se’ls dóna als personatges és completament personal, gens superficial i poc tòpic. Es tracta de personatges absolutament creibles (amb el que hi té a veure les interpretacions fantàstiques del repartiment), tractats com a persones i no esquemes.

Viggo Mortensen està increible, mai m’havia cridat l’atenció la seva capacitat interpretativa però em trec el barret amb aquesta feina. Mereix aquest petit paràgraf diferenciat de la resta.

La història és interessantíssima, amb el seu punt de sorpresa inesperada. A més, gaudeix d’un ritme pausat que afavoreix aquest clima tan “humà”, sense marge per banalitzar els esdeveniments.

Sense cap mena de dubtes, d’allò millor que he vist en molt de temps. Recomanable 100%. Ah! I dura una hora i mitja!

Més informació

Promesas del este a la Wikipedia

Crítiques

‘Promesas del este’, aún existe buen cine

Tràiler

Com es pot llegir als enllaços del final d’aquesta entrada, Zack & Wiki: El Tesoro del Pirata Barbados és un tros de joc dels bons de debò.

No seré jo qui els hi dugui la contrària, més que res perquè no puc estar més d’acord amb aquestes qualificacions. Zack & Wiki és un dels millors jocs que disposa el (curt i repetitiu) catàleg per a la Wii i és una garantia de diversió assegurada.

Escric aquesta entrada sense haver-lo acabat (que segons el que he pogut llegir és una de les pegues del joc), cosa que no vull acostumar-me a fer (prefereixo escriure-hi quan l’he acabat o m’hi he cansat). De manera que passo a anomenar ràpidament el que m’ha agradat i el que no.

El que m’ha enamorat del joc és… tot. L’estètica manga, el sistema de joc, el puntet d’humor, el que sigui un tipus de joc una mica diferent al més habitual… La seva força està en la barreja d’aventura gràfica, joc de puzzles i l’ús (com no!) del wiimote.

Per fer-se una idea de com es juga al Zack & Wiki, només cal pensar en uns antics videojocs que en el seu moment m’ho van fer passar d’allò més bé: La saga Gobliiins, de la que es poden veure dues pantalles sota aquestes línies.

Resumint, cada fase o pantalla està “tancada”, el que significa que s’han de resoldre els puzzles per poder passar a la següent. El que passa és que cadascuna d’aquestes fases té un problema. I és que existeix la possibilitat de morir i no es pot guardar la partida (dins la fase, un cop acabada és evident que sí que es pot guardar). I això farà que moltes vegades haguem de repetir tot el que ja hem fet un i un altre cop causant la desesperació del personal. Peccata minuta que espero que arregli Capcom de cara a possibles noves entregues.

No vull explicar-me més, només ressaltar que la diversió que m’està proporcionant aquest joc és enorme. Llàstima que sigui el tipus de joc que un cop finalitzat no és gaire donat a tornar-hi a jugar…

Tràiler

Més informació
Zack & Wiki a la Wikipedia
Gobliiins a la Wikipedia
Anàlisi a La Gran N
Anàlisi a alexnoguera blog
Microanàlisi a Akihabara blues

Higiene y prevención de la Ansiedad
J.C. Baeza, G. Balaguer, I. Belchi, M. Coronas, N. Guillamón
Ed. Díaz de Santos
ISBN: 978-84-7978-850-6

Per fi ja tinc el llibre entre les meves mans! I ha estat un llarg camí fins arribar aquí.

Hores redactant, reunions repassant els continguts, reescribint els capítols… I periple final per aconseguir la publicació. I encara gràcies que a) no sóc ni de bon tros qui més hi ha escrit i b) no m’he encarregat de res més que escriure els meus capítols i revisar els de la resta de companys i companyes.

En tot cas, el que realment importa és que ja està publicat i fa molta il·lusió. La llàstima és que m’imaginava que amb la proximitat de la cel·lebració de Sant Jordi signariem exemplars a Plaça Catalunya, al FNAC o al Corte Inglés, però sembla ser que no serà així ;)

Amb aquesta entrada no vull intentar convèncer a ningú perquè compri el llibre, simplement posar de manifest la meva alegria al veure publicat el primer llibre on hi participo. En aquest enllaç trobareu la possibilitat de visualitzar un arxiu amb les 38 primeres pàgines [PDF 2,47 MB], una descripció del llibre i el preu de la publicació.

De totes maneres deixo aquí una petita descripció del contingut d’aquest. Aprofito per manifestar que no entenc com avui en dia encara existeixen pàgines web que desactiven les funcions del botó dret del ratolí, fan servir frames i ofereixen un arxiu pdf només per visualitzar i no per guardar-ho al ordinador. He de copiar manualment una part de la descripció de la contraportada perquè no puc fer un copy&paste des de la pàgina web de l’editorial. Hi ha empreses que no saben adaptar-se als nous temps atemoritzades pels avanços de la tecnologia…

Se estima que alrededor de un 20% de la población padecerá, a lo largo de su vida, algún problema de ansiedad lo suficientemente importante como para necesitar tratamiento médico.

El libro que tiene en sus manos es esencialmente un libro de educación para la salud, y lo que trata de hacer es ayudarnos a dar sentido y responder a las preguntas que cotidianamente nos hacemos acerca de la ansiedad y lo que sentimos respecto a ella. Su intención es que conozcamos y comprendamos mejor la ansiedad, los mecanismos que la hacen funcionar, sus causas, y lo más importante: que aprendamos a poner en marcha procedimientos prácticos para prevenirla o para mantenerla dentro de unos límites manejables y asumibles, o quizá también para consolidar la mejora obtenida en los tratamientos médicos previos.

(Actualització al final de l’entrada)

Animat per les grans masses de lectors i lectores que ja tinc a aquestes alçades de vida del bloc (…) intento fer una demanda que, sincerament, dubto que tingui èxit.

Busco algú que em regali una fonera. Evidentment, algú que no la faci servir i la tingui guardadeta. Hauria de ser algú de Barcelona i jo mateix em passaria a buscar-la (evidentment). Si s’ecau, invito a café o cervesa. I si demano aquest gadget és per fer-lo servir, això està garantit.

Hi ha dos motius per demanar una fonera regalada. El primer és aquesta entrada de Martin Varsavsky al seu bloc on explica els motius que ha trobat (mitjançant una enquesta) pels quals hi ha tantes foneres que no emeten senyal alguna i ofereix idees per a reutilitzar-les.

La segona és que no vull gastar-me diners en una fonera davant la possibilitat que en relativament poc temps aparegui la fonera 2.0 (en la que si em gastaria diners).

De manera que si et vols desprendre d’aquesta o coneixes a algú que vulgui fer-ho, pots posar-te en contacte amb mi a ibelchi arroba gmail.com. I sí, ja sé que tinc molta cara.

Actualització: Gràcies al meu amic Christian ja tinc fonera. ¡Gracias chavalote!

Fotografia | Enrique Dans