Un funeral de muerte és una pel·lícula que m’ha enxampat desprevingut. Em venia de gust veure però no ho ncessitava. I poder per l’efecte de les baixes o mitges expectatives m’ha quedat un excel·lent gust de boca.
Es tracta d’una comèdia simple, amb poques pretensions i que va directe al gra. Prova d’això és que no arriba a durar ni 90 minuts (gràcies! quina mania tan lletja l’actual de fer pelis de 120 minuts de duració mínim) i en tan sols 20 ja s’han presentat i situat tots els personatges de la història.
L’humor és bastant simple, la major part poc sutil i força carent d’ironia, en general bastant gamberro. Però no per això és un tipus d’humor de segona categoria, ja que no s’utilitza sense sentit (el pecat habitual amb comèdies de situacions absurdes).
Per tot això no he pogut parar de riure durant tota la pel·lícula, que és el que busco en una comèdia. I Un funeral de muerte entra per aquests motius directament a la categoria “pelis que no em molestarà tornar a veure” (que és el sistema de classificació que faig servir per separar les pel·lícules que segons el meu criteri valen la pena d’aquelles que no).
De moment, la millor comèdia que he vist en el que portem d’any.
Més informació
Frank Oz a la Wikipedia (director d’Un funeral de muerte i d’altres entretingudes comèdies)
Crítiques
‘Un funeral de muerte’, sencilla, pero eficaz a Blogdecine
‘Un Funeral de Muerte’, un cansado Frank Oz a Blogdecine
Un funeral de muerte a Sin pelos en la lengua
Tràiler