Cell
Stephen King
Ed. Debolsillo
ISBN: 978-84-8346-521-9
Feia molt temps que no llegia cap llibre d’Stephen King. N’he llegit uns quants, després de que als 18 anys aproximadament, m’impactés la primera lectura que vaig fer d’un dels seus llibres.
He tornat a sentir moltes de les sensacions agradables que acostumava a experimentar amb la lectura d’aquest gran escriptor i a més, m’ha sorprés amb una cosa a la qual no em tenia acostumat: un bon final.
Cell és el relat d’un grup de persones que intenten sobreviure en el nou món on els hi ha tocat viure d’un dia per un altre. Un món on la majoria de la humanitat ha enbogit de manera repentina convertint-se en uns èssers primaris, salvatges i assassins. Una conversió que sembla estar produïda per una mena d’impuls transmés a través dels telèfons mòbils.
Hi ha certs elements a destacar del llibre. El primer d’ells és el ritme inicial. Mai abans un llibre d’Stephen King havia començat a desenvolupar l’acció amb tanta brevetat (o almenys a cap llibre que jo hagi llegit). Poc després de poques pàgines (exactament cinc pàgines d’una edició de butxaca!) comença el caos, l’acció desenfrenada, el terror i el pànic.
Curiosament, existeixen certes similituds (que s’esvaiexen poc a poc a mesura que avança la trama) amb els infectats de 28 días y semanas después, dues pel·lícules que he vist recentment. Aquest fet m’ha desagradat per la simple raó de llegir quelcom massa familiar quan amb aquest autor sempre espero la sorpresa i l’originalitat. Com ja he esmentat, afortunadament aquestes similituds desapareixen poc a poc, establint-se moltes diferències entre els infectats dels “28s” i els telefònics (els infectats de Cell).
A la novel·la apareixen certs elements habituals a la bibliografia de l’autor, com la importància de l’univers infantil (i en menys mesura del juvenil), els elements fantàstics, els parapsicològics (que només tolero única i exclusivament en la ficció d’entreteniment) i els malsons.
I el que sí que he trobat a faltar són les múltiples referències que fa l’autor al seu univers literari. És força habitual que a les seves novel·les apareguin personatges (sense veritable protagonisme) que en d’altres llibres tenien un paper capdal dins la història (si no n’eren protagonistes), o referències a fets o esdeveniments d’altres novel·les. Un detall que a mi sempre m’ha fascinat però que no he trobat a Cell. Però per ser just, això es pot deure a dos motius: el primer és que pel mateix argument és francament complicat i el segon és que feia tan temps que no en llegia cap novel·la que francament, se m’hagin passat per alt.
Cell no és una gran novel·la. No és ni tan sols un dels millors llibres d’Stephen King. Però als fans de l’autor els haurà agradat segur. Si les històries més fantàstiques d’aquest autor no t’han agradat mai, aquest llibre tampoc t’agradarà. Així desimple.
Més informació
Stephen King a la wikipedia
Pàgina oficial d’Stephen King
Comunitat hispana de fans
Crítiques
Cell: la novela de zombies de Stephen King a De leyenda
Cell de Stephen King a Divergencia Cero
Cell, de Stephen King a Críticas literarias Regina Irae