Doncs finalment ja la he vista. I he de reconèixer que m’ha agradat més que la primera part. Però de totes maneres, tot i millorar el nivell que acostumem a veure últimament en les pel·lícules d’aquest gènere, no passarà a ser una de les meves pel·lis per recordar. Serà que m’estic fent gran i aquest tipus de cine ja no és per mi el que era abans?
Comentaré la pel·lícula d’una manera una mica diferent al que he fet fins ara. Simplement anotaré allò que m’ha agradat i el que no. Si no has vist 28 semanas después i tens la intenció de veure-la, no continuis llegint. Parlaré d’alguns detalls de la història.
El que m’ha agradat
- El ritme. Brutal, sense concessions, a un nivell elevat durant bona part de la pel·lícula. Força tensió sostinguda, sens dubte, del millor que té aquest film.
- L’escena inicial, el millor exemple del que acabo de assenyalar al punt anterior. Impresionant la visió de les desenes d’infectats corrent rera Robert Carlyle.
- L’escena del tiroteig indiscriminat quan es propaga la infecció. Els innocents indefensos patint la persecució dels infectats i de l’exèrcit nord-americà. Molt poètic…
- Quan el personatge de Robert Carlyle s’infecta. De les dues pel·lícules, la infecció més brutal, tant per la forma com per el fons. I poder ha estat l’escena on de debò un veu perquè l’anomenen el virus de l’ira.
- L’ecena al metro de Londres a fosques, amb tres protagonistes: un té visió a través de la mira d’un rifle amb visió nocturna i la resta han de ser guiats. Angoixant.
No m’ha agradat
- El personatge de Robert Carlyle després de la infecció. Un infectat amb més capacitat que els altres? Amb més sort? Amb més motivació? Que bé que haurien quedat si l’haguessin mort en tenir la ocasió.
- Algunes llacunes de la història.
Resumint, entretinguda i recomanable per passar l’estona. Si l’enxampo per casulitat un dia per la tele, em quedaré veient-la.
Més informació
Crítiques
Crítica a aullidos.com
‘28 Semanas Después’, una salvajada de gran factura a Blogdecine
Crítica a sin pelos en la lengua
[...] Arma Fatal serà llistar aquelles coses que m’han agradat i aquelles que no. Com vaig fer amb 28 meses después i que em va resultar molt còmode d’escriure i crec que bastant fidel a la conclusió final [...]
[...] (que s’esvaiexen poc a poc a mesura que avança la trama) amb els infectats de 28 días y semanas después, dues pel·lícules que he vist recentment. Aquest fet m’ha desagradat per la simple [...]