Harry Potter i les relíquies de la Mort
J.K. Rowling
Editorial Empúries
ISBN: 978-84-9787-285-0
Ja està. Ja ha acabat la saga. I m’invaeixen sensacions oposades. Per un costat la tranquilitat de que es tanqui el cercle tan gran que és la història sencera i d’altre banda la tristesa de que mai més tornaré a llegir un nou llibre amb en Potter de protagonista.
Intentaré no donar detalls de l’argument però si encara no t’has llegit el llibre, et recomano que aturis la lectura ara. No hi ha res en el món que odiï més que el fet que em destripin l’argument d’un llibre i peli, i per tant, no vull fer-ho a ningú.
Harry Potter i les reliquies de la Mort no m’ha decepcionat en absolut. És el punt i final digníssim de l’enorme saga del món Potter, és el conjunt de respostes que necessitàvem després de tants interrogants oberts al llarg dels sis llibres anteriors.
Es tacta d’una entrega radicalment diferent de les anteriors perquè no segueix l’esquema típic del curs a Hogwarts ja que (gairebé) tota l’acció es desenvolupa lluny de l’escola de màgia. Aquesta escenificació li afegeix dramatisme al fet que poguem contemplar el punt final de la maduració del personatge principal, en Harry. Continua amb els seus dubtes, les seves pors, les seves frustracions d’adolescent, però especialment intens és el moment en que per fi, tot acaba lligant dins el seu cap. És llavors quan pren la decisió més important de la seva vida i és quan demostra la seva veritable valentia.
La resta de personatges resulten especialment irrellevants en aquest llibre, exceptuant que hi apareix un altre protagonista sorpresa que afegeix revelacions importantíssimes a la trama: Albus Dumbledore.
Jo tenia bastanta por a que J.K. Rowling acabés l’últim llibre amb un final indigne. Sempre he pensat que finalitzar correctament una història és la part més complicada de la feina d’un escriptor. Sovint es construeixen històries fantàstiques que s’acaben de maneres inversemblants i temia que això fos així en aquest cas. I era una por agreujada per les reaccions que havia sentit als lectors de l’edició publicada en anglès (recordem, vuit mesos abans que l’edició en castellà i català, vergonyós). Però en la meva opinió el final ha estat més que adequat. És cert que succeixen una sèrie de fets que surgeixen del no res i que tenen una importància capdal en els esdeveniments de la cloenda, però no hem d’oblidar el component màgic de totes les històries i que, evidentment, són el recurs utilitzat per donar sentit a tot allò que succeeix al final de la història.
M’ha agradat especialment el gir de 180º que dona un dels persontages, Severus Snape, que resulta ser el seu segon gir d’aquest tipus. Acaba sent un dels personatges més importants del conjunt dels llibres i segurament un dels més entranyables. Sense ell, res hauria estat igual.
He trobat a faltar (i a la resta de llibres també) capítols sencers que es desenvolupessin amb d’altres personatges com a eix central. En aquest cas, hauria estat especialment interessant algun centrat amb en Neville Longbottom, una altre personatge que madura al llarg de les entregues.
M’ha semblat especialment emotiu el epíleg, curt, però amb tota una sèrie de detalls i homenatges que posen a molts dels personatges al lloc on els hi correspon ser-hi.
En definitiva, un final a l’alçada de la resta de llibres. Era el que tots els fans de Harry Potter volíem (i temíem que arribés). Com va dir l’autora al acabar el llibre:
I’ve never felt such a mixture of extreme emotions in my life, never dreamed I could feel simultaneously heartbroken and euphoric.
Més informació