El cinema asiàtic té un altre ritme. Ja sigui accelerant l’acció (sovint arts marcials) de manera frenètica o esmorteint-la fins apropar-se al coma. I no és una crítica. Una de les coses que més m’agraden, precisament, d’aquest cinema és la diferent concepció que tenen d’aquest respecte a l’occidental.
Amb el que ja no gaudeixo tant com ho feia abans és amb el cinema d’acció sense sentit. I és el prejudici fonamental amb el que s’ha d’enfrontar la xinesa Duelo de Dragones. Però res més lluny de la realitat. Sí, sí que hi ha acció. Arts marcials. I a més, d’aquella trepidant i ben coreografiada (que no sempre versemblant). Però té sentit dins la història, no és el fi del metratge, sinó un mitjà.
No explicaré l’argument, però sí que senyalaré que la pel·lícula pertany al gènere policíac.
Amb interpretacions dispars del repartiment, llueix Simon Yam, que protagonitza el paper dramàtic (i no ho fa gens malament), mentre que els protagonistes reals de l’acció són Donnie Yen (molt famós a la Xina) amb una nul·la capacitat interpretativa (o almenys això llueix a Duelo de Dragones) i Sammo Hung (molt famós també) que sembla tenir millors aptituds que el seu company pel que fa a la interpretació (però no les suficients com per llençar coets). Ara bé, protagonitzen unes escenes d’acció brutals.
Segur que serà una pel·lícula que tornaré a veure, és molt recomanable.
Crítiques
‘Duelo de Dragones’, sencillamente impresionante
Tràiler